¡Fai'l to Blog darréu!

Ver Más Blogs

GuGara.comAsturies

La Fonte "Bravial"

bona agua p'aselar la cansera

augua pasao: MIRANDA

09/01/2006

==================
Dende la perda de la soberania nacionalasturiana nel medioevu (suponiendo que se pudiera emplegar términu talu pa falar d?aquelles dómines), siempres foi lo mesmo cola Castiella Imperial: esborriamientu y esforonzamientu de les diferencies que pudieren tener aquellos territorios incorporaos al so reinu. Y facelo, bien a lo roncha, bien a espetaperru. Asina, la fama rapiega de la Castiella Imperial percorrio? ceo ente los reinos de la península. ¿Que? d?estraño podemos atopar en que los reinos de Portugal, Aragón y Navarra tovieren rocea del grandonismo hexemónicu de Castiella?

La hestoria diz lo que diz

Los "acausos" del destín, que diria un falante mirandés, fainmos güei a los asturianos parte d?España. Y otru territoriu del antigu reinu asturianu, parte de Portugal. Interesante sedría facer comparances ente dos realidades y los resultaos hestóricos d?eses realidaes. Esaminemos que? foi dempues de 1.000 años d?esfarrapamientu y vides paraleles nel territoriu hestóricu del antigu reinu asturianu (o asturlleones, si ye qu?hai perende callos delicaos o xente susceptible)

La cosa ta claro. Demientres en Portugal la Assambleia Portuguesa apreba, a iniciativa del Partíu Socialista, por mayoria absoluta, la oficialida? del la manifestación llinguistica del asturianu naquel territoriu, (vg. el mirandés), equi?, nes Asturies del Reinu d?España, los socialistes (tan isquierdosos y esmolecios ellos, polos pueblos del mundu mundial primios, y les situaciones sociales llaceriantes ya inxustes) nun solo refuguen plantegar la oficialización de la llingua asturiana, sinon que s?amesten cola drecha reaicionaria, cristianisima y antialbortista (esta ta? un pocu a desmanu, pero queda bien) pa dar la espalda a una situación oxetiva, incontestable y bien tanxible, cuala ye, que l?Asturies Cultural ESISTE, que l?Asturianu YE, y que masque-yos pesie, tan enquivocaos de mediu a mediu si creyen que por empozar la tiesta (y poro, nun ver l?asuntu) les reivindicaciones culturales de los asturianos, van fincar nel escaezu. Porque lo que YE, evidentemente, YE. ¿Que? se-y va facer, hom?

Nun soi ver que? fai al asturianu de Miranda de mayor valir que?l d?Asturies, o de Lleon y alrodios. A nun ser que la cosa seya que la República Portuguesa ta habitada por xente de muncho xaciu común, que ve? nes diferencies culturales dientru ?l so pais, una oportunidad gozosa d?arriquecer el propiu patrimoniu cultural portugués, masque motivu d?enfrentamientu y veléa.

Los politicos españoles n?Asturies (güeyu al datu, que diz l?otru), en cambeu, desllumanos pola tradición imperial de la España de los Católicos, los Austrias, o la de la ?unidad de destino en lo universal? de D. Jose? Antonio Primo de Rivera, fain oyíos sordos a un clamor evidente del pueblu asturianu que dicin representar (bueno, val, digamos que de parte del pueblu, aproximao d?unos 200.000 falantes), ciudadanos que pretenden facer valir el drechu humanu fundamental a vivir la propia cultura en sin esclusiones nin discriminances. Asina que los señores políticos españoles fain, de lo que ye cívica actitud, lexítima y comprensible aspiración d?un pueblu que quier falar la so cultura, un motivu d?enfrentamientu y resistencia.

Muncho fadia a los españoles, cuandu salen pel mundu alantre, que-yos saquen lo de la ?Leyenda Negra?. Pero, coñu, ye que ye verda?, hom. Tolos pueblos que fueron a facer valir les sos aspiraciones culturales o polítiques dientru l?imperiu español, fueron machucaos. Que si los moriscos de les Alpuxarres, que si los Guaranies, que si los Araucanos...y llueu los Catalanes y Valencianos de la Guerra de Sucesión. La hestoria del Reinu d?España ye hestoria de claroscuros (comu toles hestories, claro), y no que cinca a los pueblos con cultures diferentes, ye hestoria de resistencies y violencia. Y xusto los que ficieron valir aquella, güei arrecueyen los frutos políticos en forma d?Estatutos d?Autonomia xenerosos y bien apinaos de competencies.

O seya, parez que n?España, nel añu de 1998, a les puertes del añu 2.000, el sieglu de les lluces-lluceres y la conquista del espaciu, pa facer valir un drechu fundamental hai que dir poles vies del tremendismu y la llocura. Ta? claro, que?l ?cafe? para todos? que predicare el güei rescamplante presidente de la empresa d?ellectricida? Endesa, el Sr. Martín Villa, y ex-ministru d?UCD fincó obsoletu y demode?. Agora tenemos Comunidades Autonomiques de primera, a la carta y a la basoria. Obvio ye dicir qu?Asturies, y dalgunes otres que llevaren pel camín del artículu 143 de la Costitución Española de 1978 ta? mui mal situada nesi escalafon. De fechu, nun tien nin taza pa tomar el famosu cafe?.

Mal pescancien los políticos españoles lo que ye la reivindicación de la cultura asturiana. Mal fain en sofitar les diferencies estatutaries que consagren fueros y privilexos nunes partes del estau español (eufemismu d?España), y la nada, notres.

La hestoria ya ta escrita. Agora namai fai falta adeprendela o reescribila. O executala, que tamien pue? ser.

Siempres prestome Portugal, y nunca supe bien el porque?. Les poques veces que fui, nunca sentime estranxeru ellí. Xusto a la escontra de lo que dicin los portugueses que vienen pa esta España de fin de sieglu. Fortunosamente, Aljubarrota foi victoria portuguesa (y de los arqueros ingleses del ?long-bow?)

Nun m?importaria ser asturianu de Miranda, o mirandés d?Asturies. En cualquier casu, sabria que taría viviendo nun bon pais. Nún pais, Portugal, que paga la pena vivise.

Una España, con políticos portugueses, diba ser mas llevadero, peme a min.
---
pa espurrir en conocencia:

http://diariodetrasosmontes.com/cronicas/cronicas.php3?id=451&linkCro=1

Comentarios

Escribir Comentarios






Etiquetas html permitidas: <a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>



Iniciu | Archivu | Categoríes
Quién soi
De paso tamos
Si me quies escribir
Categoríes
asoléyati
augua pasao
poesía minor
Busca
Sindicar
Post (RSS2)

Amestar feed a:

Contautar col autor | Archivu | Quies facer un Blog equí
Sitiu desendolcáu, diseñáu y xestionáu 100% con Software llibre: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...